General

Entrevista projecte CARA: el traductor i escriptor Klaus Ebner


Aygun
Uzunlar, ProMosaik – la primera entrevista arran del projecte CARA per a la
promoció del diàleg entre cultures i religions que ProMosaik va iniciar
recentment en col·laboració amb l’artista LaBGC. Trobeu
la presentació del projecte, el llibre del qual es publicarà aviat, aquí.
L’entrevista s’ha fet amb el traductor i escriptor vienès sobre els temes de
CARA amb l’intersecció de l’art i la poesia, per aprendre les seves motivacions
i per a comprometre’s en la diversitat lingüística i cultural. 
Voldria agrair un cop més Sr.
Ebner pel seu temps i la seva implicació.
Aygun Uzunlar: ProMosaik considera que las lenguas representen puentes
entre personas, culturas i religiones. Por lo tanto ProMosaik està
participandose en el proyecto CARA. ¿Qué dos principales considarciones le han
llevado a unirse a CARA?
Klaus Ebner: Com a escriptor treballo en dues
llengües, en alemany i en català, i d’això va resultar el contacte amb
l’artista LaBGC i  la seva proposta de traduir els poemes CARA al català.
Normalment tradueixo poesia catalana a l’alemany i escric la meva pròpia poesia
en català – m’agradava la idea d’invertir la direcció de la traducció, i degut
al fet que hi ha catalanes i catalans en el projecte ja no tenia por que puguin
romandre errors lingüístics dins la meva traducció.

AU: ¿Cuál
es la relación entre arte y poesía? Y cómo ve la importancia de esta relación
en el proyecto CARA?

KE: L’art i la poesia són molt similars
o millor: tnen una relació molt estreta. Totes dues treballen amb reducció i
precisió però tenen també la possibilitat o fins i tot una tendència a una
opacitat hermètica. Al meu entendre el projecte CARA no s’hauria produït sense
la connexió directa entre la pintura i la poesia.
 
AU: Estoy convencido de que los idiomas no son barreras sino un
medio para el diálogo entre personas, culturas y religiones. ¿Cómo se lo ve en
su propia vida y en su obra literaria y artística?
KE: El idioma és una barrera només per a
les persones que sempre tenen por de l’Altre. La llengua pot i ha de despertar
l’interès, i d’aquesta manera esdevé fàcilment un accés, una porta tancada que
sobtadament dóna pas. En la meva vida, les llengües juguen un paper molt
important – molt d’hora vaig aprendre diversos idiomes, vaig estudiar
traductologia, Romàniques i Germàniques, parlo una llengua diferent de
l’alemany amb els meus fills, treballo com a empleat en una multinacional, i
finalment la meva inclinació ha afectat la meva obra literària en la qual no
estic satisfet només amb la meva llengua materna.


 

AU: ¿Cuáles temas principales de CARA le
agradecen lo más?
KE: No em van importar tant els temes
dels poemes. Em fascinava la idea d’un projecte multilingüe, internacional i
pluricultural.


 

AU: ¿Qué opina sobre la opinión de mucha gente que no se pueda
traducir la poesia? ¿Por qué le agradece este desafío?
KE: Penso que d’una
certa manera això és correcte. 
Per això prefereixo parlar de la transformació o
transmissió d’un poema que d’una traducció. 
Per cert, sempre depèn de cada cas en
particular. Les estructures, els camps semàntics i les connotacions de les
paraules són molt diferents en els idiomes, però hi ha també llocs comuns. Per
exemple, recentment vaig traduir un poema català que contenia un joc de
paraules utilitzant un verb que per canvi de prefixos aconsegueix significats
molt diferents. En aquest cas he pogut mantenir exactament aquest joc de
paraules en alemany perquè vaig trobar una paraula adequada que morfològicament
i semànticament funciona de la mateixa manera. 
Clar que això va ser un atzar. En
altres casos això no funciona , doncs el traductor ha d’«inventar» alguna cosa
aproximadament equivalent, ha de «transformar» el poema en l’altre idioma. A
més, penso que la traducció d’un poemari sempre hauria d’anar acompanyada del
text original, fins i tot quan aquest s’escriu amb un altre sistema
d’escriptura. Es troben tals llibres bilingües, però per desgràcia aquesta
forma de publicació no és estàndard.
El repte per a
traduir poesia té múltiples aspectes. Es penetra molt profundament dins la
llengua, es descobreixen significacions i detalls que potser s’amaguen a la
lectura «normal». Es vol saber si el projecte de traduir el poema pot de debò
ser exitós, si es pot crear alguna cosa equivalent. 
I finalment estic apropant-me a les autores i als autors
dels poemes.

AU: Una última pregunta: ¿Cómo se
puede motivar a la gente a través la poesía y el arte hacia el diálogo entre
culturas y religiones? ¿Tiene algunas estragegias pedagógicas que quiere
decirnos?
KE: D’un costat amb el contingut i
d’altre costat amb el treball en i amb diverses llengües i cultures. No crec
que tingui algun tipus d’estratègia personal. D’altra banda ja he entès – i
això inclou una mica de resignació – que es pot motivar només aquells que estan
disposats a acceptar aquesta motivació. Els que no volen estar motivats a un
diàleg entre cultures i religions, no el tindran mai.